Tajine de rap i verduretes

• 500 g de cua de rap
• 2 cebes mitjanes (o porros)
• 4 tomàquets mitjans
• 2 pebrots verds
• 1 pastanaga grossa
• 200 g de xampinyons
• una culleradeta de cumí
• una culleradeta de paprika
• una culleradeta de ras el hanout (barreja d'espècies del Marroc fàcil de trobar aquí)
• mitja culleradeta de harissa
• julivert fresc
• un gra d'all
• oli
• sal
• pebre

1. Poseu el peix a marinar amb sal, llimona, pebre i un raig d'oli mentre feu la cocció de les verdures. Peleu i talleu la ceba a llunes.
2. Poseu un fons d'oli en un plat de tajine (o en una cassola de fang) i poseu-hi la ceba. Afegiu l'any premsat, la paprika, el cumí i el ras el hanout.
3. Incorporeu els tomàquets tallats a trossos. Deixeu reduir a foc mitjà durant 5 minuts.
4. Afegiu els xampinyons tallats i la harissa. Uns minuts més tard, els pebrots tallats a rodanxes ben fines i la pastanaga ratllada.
5. Vesseu-hi un vas d'aigua.
6. Deixeu coure a foc suau i tapat durant 15 minuts.
7. Col·loqueu el rap i cobriu-lo bé amb la salsa.
8. Torneu a coure durant uns 20 minuts més amb la tajine tapada.
9. Piqueu una mica de julivert. Espolvoreu-les pel damunt del guisat, torneu a tapar, espereu un parell de minuts i serviu.

És una alternativa deliciosa amb aromes àrabs penetrants i suggerents. Aquest plat és sempre ben rebut!

Crema de bolets amb pinyons i herbes de bosc

El bosc a la cuina, el bosc a la taula, el bosc al plat, el bosc als narius, al bosc a la boca...

• 200 g de gírgoles fresques
• 1 ceba grossa o un porro gros
• 10 g de ceps o de moixernons secs
• 10 g de cama-grocs o de cama-secs (també secs)
• 100 cc de llet o, millor encara, de llet de civada
• un grapat de pinyons
• herbes de bosc (farigola, romaní, orenga...)
• sal
• tamari

1. Una hora abans poseu els bolets en remull dins d'un bol. Peleu i talleu la ceba a llunes o el porro en anelles. Poseu una mica d'oli en una cassola i afegiu la ceba o el porro.
2. Al cap de tres o quatre minuts afegiu les gírgoles tallades en trossos grossos. Espereu a que deixin anar l'aigua.
3. Recolliu l'aigua dels bolets colats que estaven en remull i afegiu-ne dos cullerots a la cassola. Agafeu-ne la meitat i afegiu-los també a la cassola. Deixeu coure uns deu minuts.
4. Talleu la resta en trossets petits i passeu-los per la paella amb una mica d'oli i de sal, els pinyons i, cap al final de la cocció, les herbes. De sobte, a la cuina se sentirà una extraordinària aroma de bosc!!
5. Quan els bolets siguin cuits passeu el contingut de la cassola per la batedora amb la llet (a mi m'agrada més amb llet de civada).
6. Serviu la sopa i poseu-hi els bolets i els pinyons de la paella per sobre. I per finalitzar, un rajolí de tamari.

Sopa de quinoa i ceba

Una sopa perfecta per aquests dies enganyosos de febrer amb sol brillant al migdia però amb lluna freda als vespres. Està feta amb quinoa, "l'or dels Inques", i ceba daurada. La quinoa no és un cereal, però es cuina com si ho fos. És originaria del Perú i és molt rica en proteïna. Els Inques la consideraven "la mare de tots els grans".

• 1 litre de brou vegetal
• 6 cull. soperes de quinoa rases
• 1 ceba ben grossa o 2 mitjanes
• sal o un rajolí de tamari (salsa de soja)

1. Peleu la ceba i talleu-la a llunes ben fines.
2. Poseu una mica d'oli en una olla i ofegueu la ceba amb un polsim de sal fins que quedi transparent o i fins i tot lleugerament daurada.
3. Afegiu el brou. Quan arrenqui el bull, incoporeu la quinoa. (Si us agrada la sopa més espessa o més clara, varieu-ne la quantitat).
4. Quan torni a arrencar el bull, compteu de 15 a 20 minuts. La quinoa haurà canviat d'aspecte i ja podeu servir la sopa a taula.
5. Si la voleu una mica més gustosa, afegiu un rajolí de tamari.

És una molt bona alternativa a les sopes de pasta petita.

Tajine de seitan amb prunes i ametlles

Aquest plat s'acostuma a fer amb carn de xai. La "tajine" és una mena de cassola que cuina estofant el menjar mentre reté el vapor gràcies a la seva particular tapa, la qual cosa evita l'excessiva evaporació del brou o de l'aigua i permet que els aliments es coguin lentament i sense a penes vigilància. Al Marroc cuinen molts tipus de carns i peixos amb aquest sistema, però com que no menjo carn, he adaptat les receptes de carn per fer-les amb "seitan", un aliment altament proteic que, ademés, m'encanta.

Aquestes tajines sobre fogons, a la terrassa d'un restaurant a Jamaa el Fna ,

deixaven escapar unes olors excelses!!

• 250 g de seitan
• 2 cebes mitjanes
• 100 g de prunes seques amb pinyol
• 50 g d'ametlles crues
• un grapat d'olives trencades
• una culleradeta de grans de coriandre
• un gra d'all
• una fulla de llorer
• safrà
• un trosset de gingebre
• un culleradeta de canyella en pols
• oli
• sal
• pebre

1. Poseu oli en un plat de tajine (o una cassola de fang) i fregiu el seitan salpebrat i tallat a trossos.
2. Quan tingui color, afegiu la ceba, tallada a llunes, amb un polsim de sal.
3. Condimenteu amb l'all i el gingebre picat, la canyella, el coriandre aixafat, el safr, les olives i la fulla de llorer.
4. Cobriu amb aigua i deixeu que cogui durant 20 minuts.
5. Mentre poseu les prunes i les atmelles en remull, però per separat.
6. Quan hagi passat el temps, afegiu les prunes i deixeu coure 10 minuts més.
7. Fregiu lleugerament les ametlles que haureu pelat (amb el remull, la pell surt fàcilment) en una paella amb una mica d'oli. Incorporeu-les a la tajine i deixeu 5 minuts més.
8. Serviu acompanyat de cuscús.

Podeu preparar aquest plat la vetlla i encara serà millor...

Evidentment, el plat es pot fer pas a pas amb carn de xai o de vedella, només que el temps de cocció variarà (punt 4 : 1 hora / Punt 6 : 20 mn / Punt 7 : 5 mn)

Albergínies Sichuan

• 4 albergínies mitjanes
• 2 grans d'all
• 1 pebrot de caiena
• 1 trosset de gingebre fresc
• 2 cullerades de tamari (salsa de soja)
• 1 culleradeta de sucre
• 1 culleradeta de salsa de peix (es ven en les botigues d'alimentació oriental)
• 1 culleradeta d'oli de sèsam (optatiu)
• 1 vaset de brou

Preparació :

1. Peleu i talleu les albergínies en trossos de la mida d'un dit.
2. Aixafeu els alls i buideu el pebrot.
3. Piqueu el l'all, el gingebre i el pebrot sense que quedi massa petit.
4. Barregeu en un bol el brou, el sucre i el tamari.

Cocció :

1. Escalfeu a foc fort tres cullerades d'oli en un wok.
2. Quan l'oli estigui molt calent però no fumegi, feu saltar-hi les albergínies durant 4 minuts sense parar de remenar-les.
3. Traieu-les i reserveu-les dins un plat.
4. En el wok i sense afegir-hi oli, feu saltar l'all, el gingebre i el pebrot de caiena durant 30 segons.
5. Afegiu el contingut del bol i espereu que bulli.
6. Troneu a posar-hi les albergínies, barregeu bé i deixeu coure durant un parell de minuts o fins que comproveu que l'albergínia és cuita.
7. Afegiu la salsa de peix i l'oli de sèsam, remeneu i retireu del foc. Serviu immediatament.

Aquest plat és el que més em va agradar durant la meva estada a Xina. El vaig menjar a Beijing en aquest restaurant de la zona dels "hutong", al carrer, entre cotxes, motos i gent en bicicleta o rickshaw.

Linzer Torte

• 125 g de farina integral
• 60 g d'avellanes crues
• 125 g de mantega tova
• 60 g de nous pelades
• 100 g de mel
• 1 cull. sopera de canyella en pols
• 1 cull. petita de llevat
• 1 punteta de clau en pols
• 1 ou i un rovell d'ou
• 300 g de melmelada de gerds
• la pell de 1/2 taronja

1. Piqueu les avellanes i les nous. Ratlleu la pell de la taronja o piqueu-la en la picadora.
   Barregeu la mel, la mantega, l'ou, les espècies, la pell de la taronja, les avellanes i les nous. Treballeu-ho una estoneta. Barregeu bé el llevat en pols amb la farina i afegiu-la de mica en mica a la massa. Queda una mica enganxosa, però ja és així.
2. Feu-ne una bola i poseu-la uns 30 minuts a la nevera. Enceneu el forn a foc fort (200º). Agafeu dues terceres parts de la massa i folreu un motlle de tarta. No cal utilitzar el corró, feu-ho amb les mans. Poseu-hi la melmelada de gerds per sobre.
3. Estireu la resta de la massa afegint farina. Amb un ganivet, talleu-ne tires que posareu per sobre la melmelada. Feu un enreixat procurant que els rombes quedin bastant en diagonal. Pinteu els voltants del pastís i l'enreixat amb el rovell d'ou batut.
4. Enforneu durant uns 30 minuts, deixeu refredar i mengeu l'endemà... És encara més bona.

(Dedicada a Nimue)

Boniatos fregits

• 2 boniatos
• oli
• sal

1. Peleu els boniatos i talleu-los a rodanxes no gaire gruixudes. Saleu-los.
2. Escalfeu prou oli en una paella com per que en fregir-los no quedin amuntegats. Feu-ne més d'una tanda, si cal.
3. Col·loqueu-los sobre paper absorbent per que no siguin oliosos.
4. Mengeu de seguida.

Crema freda de carbassó al pesto

Per la crema de carbassó

• 2 cebes grosses
• 4 carbassons
• brou vegetal
• oli d'oliva
• sal marina

Per la salsa al pesto

• 50 g d’alfàbrega fresca
• 1 gra d’all
• 20 g de pinyons
• 50 g de formatge de Parma “Reggiano" (o de Maó, molt sec)

1. Peleu les cebes i talleu-les en mitges llunes. Poseu oli en una cassola (sense abusar, però sense por) i ofegueu la ceba destapada, amb un polsim de sal marina i a foc suau. Renteu els carbassons, a poder ser de conreu biològic per tal de no haver-los de pelar. Talleu-los a rodanxes i ajunteu-los amb la ceba. Deixeu-los coure una estona. Cobriu-los amb brou vegetal. És millor posar-hi poca aigua, just per cobrir, que no pas massa, ja que sempre se'n pot afegir. Deixeu-ho coure uns 20 minuts.
2. Mentrestant, feu el pesto.Netegeu les fulles d’alfàbrega i traieu-ne les tiges. En un morter aixafeu l’all pelat amb un polsim de sal. Passeu els pinyons per la paella, sense gens d’oli i a foc suau, fins que quedin brillants i lleugerament daurats. Afegiu-los al morter, reservant-ne uns quants per posar sencers al final.
   Piqueu-los amb la mà de morter integrant-los a l’all. Quan quedi com una pasta, afegiu l’alfàbrega talladeta menuda. Piqueu-la bé amb la mà de morter fins que es “fongui” amb els altres ingredients. Ratlleu el formatge de Parma i afegiu-lo tot, o quasi tot si en voleu reservar una mica per espolvorejar-lo en el plat.
   Remeneu mentre hi tireu l’oli lentament fins a aconseguir una salsa espessa.
   A última hora, afegiu els pinyons que teníeu reservats.
3. Passeu-ho els carbassons i la ceba cuits per la batedora i rectifiqueu la consistència de la crema afegint-hi més brou si cal, o llet.
4. Serviu la crema freda i amb una cullerada de pesto per sobre.

La Salsa al Pesto me la va ensenyar la meva amiga Anna, de mare italiana i pare francès. La va fer un dia mentre jo mesurava els ingredients que ella anava utilitzant. Ara fa un temps que em faig la xula i que, tal com ella m'aconsellava, no em miro la recepta: "Io non leggo mai le ricette di cuine e non misuro alcun ingrediente". Així que no me l'he mirada i... he alterat l'ordre dels ingredients! Però... com ella diria: "E chi se ne frega?"

(Dedicada a Pere)

Coulant

ddddddd

hhh

• 100g de xocolata de postres
• 35g de mantega salada
• 2 ous
• 35 g de sucre
• 25 g de farina
• confitura de taronja amarga

1. Foneu intímament la xocolata amb la mantega salada, a foc molt suau.
2. Deixeteu enèrgicament un parell d'ous amb el sucre.
3. Barregeu els ous batuts amb la xocolata fosa.
4. Afegiu la farina.
5. Ompliu els motlles untats amb mantega i ensucrats.
6. La barreja no ha d'arribar fins a dalt de tot dels motlles.
7. Entreu-los al forn roent (220º) durant 8-10 mn vigilant que el cor no s'endureixi massa aviat.
8. Per fora han de quedar ferms i voluptuosos i un cop esberlats, n'ha de regalimar la xocolata.
9. Serviu-los amb una mica de confitura de taronja amarga al costat.

(Dedicada al Veí de dalt)

Crema primaveral de verdures

• 1 pastanaga grossa
• 2 porros mitjans
• 1 ceba grossa
• 2 patates mitjanes
• 100 g de pèsols, carxofes o espàrrecs verds
• brou o aigua
• crema de llet o llet de civada
• 25 g de llavors de gira-sol
• oli d'oliva
• sal marina
• tamari (salsa de soja)

1. Torreu lleugerament les llavors en una paella sense gens d'oli. Han de quedar brillants i daurades però no cremades.
2. Netegeu molt bé les verdures. Peleu les cebes i les patates. Raspalleu les pastanagues. Talleu els porros en sentit longitudinal i netegeu-los sota l'aixeta per treure'n tota la terra.
3. Talleu les verdures a trossets i ofegueu-les en una cassola amb oli i una mica de sal (primer la ceba i els porros i després la resta).
4. Cobriu-les amb aigua o brou i quan arrenqui el bull, deixeu coure a foc mínim durant un quart d'hora. Tritureu (opcionalment passeu pel colador), afegiu un bon raig de crema de llet o de llet de civada .
5. Serviu en bols o plats sopers, afegiu un rajolí de tamari i repartiu les llavors de gira-sol.

Galetes

• 100 g de mantega tova
• 150 g de farina integral (o blanca)
• 100 g de sucre roig
• mitja culleradeta de llevat en pols
• la pell d'una llimona o d'una taronja
• 1 culleradeta de canyella en pols
• 1 culleradeta de gingebre en pols
• 1 polsim de clau en pols
• 1 ou

1. Enceneu el foc a 200º. Barregeu la mantega amb el sucre. Poseu la farina i el llevat sobre el marbre, afegiu la mantega amb el sucre, la pell del cítric i les espècies.
2. Pasteu fins que us quedi una bola ben homogènia. Enfarineu el marbre, la "bola", les mans i el corró. Estireu la pasta fins a obtenir una làmina de mig centímetre.
3. Talleu les galetes amb un motlle i desengantxeu-les amb l'ajuda d'una espàtula. Poseu-les sobre la llauna del forn untada amb mantega.
4. Pinteu-les amb l'ou batut.
5. Entreu-les al forn i espereu uns 10 minuts vigilant que no es cremin.

(Dedicada a Emgiro)

Coca de verdures i anxoves

• 300 g de farina (200 g d'integral i 100 g de blanca)
• 1 sobre de llevat de forner
• aigua
• 3 cebes maques
• 1 tomàquet
• anxoves de primeríssima qualitat
• olives negres
• tàperes
• herbes aromàtiques
• oli aromàtic
• sal
• pebre

aaaaaaaaaaaaaaaaaaa

1. Bolqueu les farines en un plat ben gros. Feu un forat al mig i poseu-hi el llevat, la sal , un rajolí d’oli i una mica d’aigua tèbia. Desfeu el llevat i afegiu la farina al voltant, de mica en mica, tot pastant. Heu d’aconseguir una massa fina. Llavors podeu traslladar-la damunt del marbre i continuar pastant durant uns minuts. Ha de quedar una massa llisa i flexible, gens dura. Deixeu-la reposar en un plat fondo tapat amb un drap net sobre els fogons o al sol.
   Enceneu el forn a 250º.
2. Mentrestant, talleu les cebes a llunes. Poseu un bon raig d'oli en una paella grossa, i quan sigui calent, tireu-hi les cebes amb una mica de sal. Deixeu que coguin a foc suau i sense tapar, vigilant que no es cremin. A mitja cocció afegiu les herbes aromàtiques i el pebre negre (a poder ser acabat de moldre).
3. Quan la ceba sigui cuita, torneu a treballar una mica la pasta de la coca, afegint-li un rajolí d'oli. Esteneu-la en una plata per anar al forn untada amb una mica d'oli i cobriu-la amb la ceba, unes rodanxes de tomàquet, les olives, les tàperes i les anxoves.
4. Coeu-la a forn fort durant uns 30 minuts. Quan la coca estigui feta, amaniu-la amb un raig d'oli cru.

(Dedicada a l'Astre)

Macarrons Gold (amb pastanagues i formatge)

• 300 g de macarrons
• 2 cebes grosses
• 2 pastanagues grosses
• un rajolí de ratafia
• cúrcuma o safrà
• formatge de vaca curat (p. ex. Cadí)
• oli
• sal
• pebre negre

1. Peleu i piqueu les cebes. Peleu també les pastanagues i ratlleu-les. Fregiu primer la ceba amb una mica de sal i al cap d'una estoneta afegiu les pastanagues. Remeneu per integrar-ho tot.
2. Afegiu un rajolí de ratafía al sofregit (inspiració sobtada de cuinera experimentada).
3. Bulliu l'aigua pels macarrons. Saleu-la i poseu-hi cúrcuma o safrà per donar un color "daurat" a la pasta (el safrà és només pels milionaris). Coeu els macarrons "al dente".
4. Quan siguin cuits barregeu-los amb el sofregit de ceba i pastanaga. Espolvoreu-los amb pebre acabat de moldre (alegrarà els vostres paladars).
5. Ratlleu el formatge i, en una plata de forn, alterneu una capa fina de macarrons i una de formatge.
   Gratineu al forn fins que el formatge sigui fos i... daurat.
6. Serviu els macarrons ben calents. Els bons costums aconsellen acompanyar-los d'una amanida fresca.

(Dedicada a Escargot Iroquois)

Truita amb herbes provençals

Un passeig solitari en moto per Collserola em fa oblidar completament l'hora de dinar.

Amb poc temps per davant invento una truita a la francesa de "haute cuisine".

Deixeteu l'ou amb un bri de sal.

.

Poseu oli aromàtic a la paella (llorer, farigola, pebre, caiena) i poseu-la al foc.

kkkkkkkkkk

Espolvoreu la truita amb herbes provençals.

L'ou esdevé una "Omelette aux Herbes Provençales" i amb una llesca de pa amb tomàquet amb oli bo i sal: Violette Moulin en estat pur!

La soupe à l'oignon (sopa de ceba)

• 4 cebes
• 1 litre de brou vegetal
• oli
• sal
• 1 cullerada de farina

1. Peleu les cebes ; talleu-les per la meitat i després a mitges llunes.
   Poseu una cassola al foc amb un raig d'oli.
2. Poseu el brou a calentar.
3. Quan la ceba sigui transparent però no rossa, afegiu la cullerada de farina i remena.
4. Incorporeu el brou a la ceba i deixeu que tot plegat cogui durant uns 15 minuts.
5. Serviu amb formatge emmenthal ratllat per sobre.

(Dedicada a Escargot Iroquois)

Sopa de bolets secs

Què dius ara! Tants bolets has comprat? On vas a parar! Però si amb vint-i-cinc grams en tenim prou, home...Au, posa’ls en remull, pela una ceba i pica-la ben fineta. Aquesta no, agafa la més grossa. Això! Aquesta és maca.
I tu ratlla el tomàquet. No, home, no! No cal que sigui tan gros. Com diu en Pla, de tomàquet... una llàgrima.
Engega el foc i posa-hi la paella amb un fons d’oli. Ara, quan sigui calent tira-hi la ceba picada i la fulla de llorer. I una mica de sal. Així, una mica, no gaire, que el brou ja és salat. Remena bé, però amb la cullera de fusta sinó encara em ratllaràs la paella. No, no soc rondinaire... Calla i remena que has d’estar concentrat!
Tu podries anar fent la picada. Pela vint ametlles torrades. Que per què vint? I jo que sé! Sempre s’ha fet així a casa! Quines preguntes de fer... Aixafa-les al morter amb una mica de sal, un gra d’all petit pelat i unes fulletes de julivert. Quantes? No sé... unes quantes, ja et dic... Ves picant amb la mà de morter... que quedi tot ben picadet.
Mmm... Quina olor, la cebeta... Ja està transparent, no? Sí...? Dauradeta, dius? Doncs va, ja pots afegir-hi el tomàquet ratllat.
Mentrestant, tu ves escalfant el brou. Uns tres quarts de litre, que avui serem quatre a taula. I tu què vols ara? Ah! Ja està la picada? Doncs dilueix-la amb una mica d’aigua i si el tomàquet ja està confitat, tira-la al sofregit. Posa-hi una mica de pebre vermell. Un polset... Oh, quina olor, verge!!
Tu torra una llesqueta de pa. Sí, aquesta mateixa que va sobrar del sopar d’ahir... i cola els bolets... però no en llencis l’aigua. Talla’ls ben petits.
I ara, “al tanto”: treus la fulla de llorer, bolques el sofregit al vas de la batedora, hi afegeixes l’aigua dels bolets i la llesca de pa torrat esmicolada i ho bats tot fins que quedi homogeni. Que què vol dir homogeni? Això... lligadet, que en dèiem abans.Prou, prou! Ja està bé! Tira-ho a l’olla del brou i remena. Afegeix els bolets. I ara, tapa l’olla i deixem que cogui una mitja horeta a foc suau.
Va, espavileu! Enceneu la llar de foc i pareu taula, que sempre ho haig de fer tot jo, renoi!!

(Dedicada a Escargot Iroquois)

Els carquinyolis de la Lola

La Lola somriu mentre corda les cintes del davantal blanc al voltant de la cintura. Li riuen els ulls, sota les celles grises, quan frega el marbre de l’obrador amb parsimònia, dibuixant-hi camins invisibles amb la baieta humida.

S’acosta a la pica, obre l’aixeta i deixa que l’aigua llisqui, massa freda pel temps que fa, per les seves mans grans, acostumades a tòrcer draps i a pastar farina i aigua. Les eixuga amb la vora del davantal, treu una agulla de la butxaca, se la posa entre les dents mentre es recull un floc de cabells i l’enfonsa dins el monyo. S’alça de puntetes per agafar una ampolla d’anís de la lleixa més alta, s’ajup per collir la llimona més madura del cistell, es gira per obrir la fresquera i agafar-ne un parell d’ous, busca el bicarbonat, destapa el pot de les ametlles, pesa el sucre i de sobte es troba envoltada d’un núvol de farina.

Riu la Lola, riu en silenci mentre bat els ous fins que es tornen escuma. Ratlla la llimona i tanca els ulls amb delit quan n’aspira profundament la fragància. Fa un volcà sobre el marbre amb la farina barrejada amb el bicarbonat i al mig hi posa el sucre, els ous batuts i una miqueta d’anís. Encén el forn i pasta amb força sobre el marbre ample i polit després de tants anys de treball nocturn.

- Lola, demanen! Crida en Juanitu assegut a la vora del foc.La Lola dona uns copets a la massa, es frega les mans al davantal i apareix amb posat seriós entre les cortines de fusta.

- Què hi posarem?

- Dos de mig i un tall de coca... del cantó que tingui més sucre...

- Vuit pessetes.

- “Déu” siau.

La Lola torna a l’obrador, tria les ametlles i les enfonsa dins la massa amb els seus dits gruixuts. La fa rodolar sobre el marbre i amb un ganivet en talla quatre trossos per fer-ne quatre pans. Altre cop torna a somriure, aixeca el cap per mirar el rellotge esgrogueït i fica els pans dins el forn. Al cap d’uns minuts comprova la cocció punxant un dels pans amb una agulla de fer mitja. Sense apagar el forn els treu tots quatre i, amb un ganivet de serra, els talla en llesquetes al biaix, subjectant-los amb la mà esquerra embolicada amb un drap net i polit com el marbre, ample i eixut com ella, la Lola, la Lola de can Quel, tant callada i tant esquerpa. Torna a obrir el forn per ficar-hi les llesquetes i resa en silenci quatre parenostres i un avemaria sense massa convicció, fins que queden cruixents i daurades, ben daurades.

De sobte sona la campaneta, s’obre la porta del carrer i entren tres nens amb el nas vermell i penellons a les mans sense guants. Astorats davant del taulell, ensumen l’aire calent que ve de dintre i un llampec els passa pels ulls.

- Iaia! Iaia! Has fet carquinyolis per berenar!

Brunzeixen com abelles al voltant de la Lola i s’abracen a les seves faldilles oloroses de coca dolça i panets de Viena. Ella se’n desempallega amb les mans i corre a escalfar un petricó de llet per cada un d’ells. De cua d’ull se’ls mira seure en silenci al voltant de la taula de la cuina, amb ulls afamats, sense gosar tocar un sol carquinyoli de la plata.
La Lola torna a somriure, però els nens no ho han vist.

(Dedicada a Marduix Gebrat)

Truita de boniatos

• 500 g de moniatos de temporada
• 2 porros tendres
• 4 ous frescos de gallina rossa
• 100 g de formatge de cabra
• herbes de bosc (orenga, farigola, romaní)
• sal
• oli d’oliva

1. Peleu els moniatos i esbandiu-los sota el raig de l’aigua fresca de l’aixeta. Talleu-los a làmines i saleu-los.
2. Renteu els porros, tallant-ne les fulles pel mig per treure’n la terra.
3. Sosteniu-los amb una mà per les fulles i, sobre una taula de fusta, esquinceu-los en anelles amb un ganivet ample i esmolat. Saleu-los.
4. Trenqueu els ous d’un en un, amb un cop sec contra el cantell del marbre i, mirant que no us regalimi la clara per la mà, deixeu-los en un plat fondo (amb gest displicent, llenceu-ne les closques a la pica...).
5. Poseu una paella al foc amb un fons d’oli, i quan sigui ben calent, fregiu-hi els porros. Al cap d’uns 3 minuts afegiu-hi els moniatos.
6. Mentre, deixateu els ous amb fúria i ritme (tant se val si ho feu amb una forquilla o amb una batedora manual) fins que estiguin força escumosos.
7. Espolvoreu la barreja de moniatos i porros amb un polsim d’herbes de bosc.Aixafeu toscament el formatge amb una forquilla.
8. Quan els moniatos i els porros siguin tendres, traieu-los de la paella amb una escumadora i barregeu-los amb els ous. Tireu-hi el formatge per sobre.
9. Escalfeu una paella amb molt poc oli (un rajolí), bolqueu-hi la barreja d’ous, porros, moniatos i formatge i espereu que qualli. Ajudant-vos d’un tombatruites de ceràmica de La Bisbal (on hi digui Tombatruites), doneu la volta a la truita amb gràcia i distinció. Deixeu que s’acabi de coure, tot mirant que quedi lleugerament crueta per dins.

(Dedicada a Escargot Iroquois i a l'Antoni de Sant Pol)

Els fideus de l'Adela

L’Adela va aprendre a cuinar per què li agradava llegir. Una tarda d'estiu, després d’haver escrutat més de vint vegades el llom dels llibres de totes les prestatgeries de la casa, va tornar a topar amb el manual de receptes desllorigat que s’arrossegava des de sempre per la cuina. Li va donar voltes mirant-se’l amb desgana i amb una ganyota se’l va endur cap al jardí. Va jaure sobre la gespa amb les ombres de les fulles de les acàcies dansant-li al damunt i el va obrir a l’atzar :

“Fideos a la cazuela”

Aquest era, des de petita, un dels seus plats preferits. A casa seva només el cuinaven durant els mesos d’estiu perquè el pare, que es quedava treballant a la ciutat mentre la família estiuejava, no el podia sofrir. L’Adela va mossegar-se el llavi inferior mentre recordava la cara de fàstic del seu pare quan s’excusava de menjar-ne, tot explicant que quan ell era petit, a casa seva en feien un cop per setmana i que els havia avorrit. Així doncs, la mare de l’Adela, que s’havia acostumat a mirar la pesseta, aprofitava l’absència del marit per fer un plat barat i gustós pels seus quatre fills.

“Se frie la costilla de cerdo en una cazuela de barro, con aceite y una hoja de laurel...”

A l’instant va notar com li pujava el regust de la cassola de fang al dors de la llengua mentre evocava el crepitar de l’oli a la cuina silenciosa de la casa d’estiu. Suspesa, per un moment, en un fil transparent i tibant, a l’Adela li va semblar sentir de lluny la veu clara de la veïna, cantant en castellà, barrejada amb el soroll de l’aigua del safareig i l’olor freda del sabó Lagarto.

“...se añade la cebolla picada, se sofríe bien y luego se agrega el tomate...”

Va pensar que en aquell context, bien no es referia a la qualitat sinó a un temps molt determinat de cocció. Quan la mare li deia a alguna amiga : “Primer fas un bon sofregit...”, aclucava els ulls, avançava els llavis fent “morritos”, i a l’hora, ajuntava els cinc dits de la mà cap amunt mentre deixava la frase en suspens, deixant que l’amiga imaginés un sofregit abundant, fosc, sucós i confitat.

Amb el temps, l’Adela va calcular que això equivalia a una mitja hora.

“...se añaden los fideos, se echa el agua hirviendo y se dejan cocer lentamente...”

Havien de ser fideus del número dos, amb un foradet al mig (la mare sempre insistia en aquest punt quan feia anar l’Adela a comprar-ne), i grocs, perquè volia dir que tenien més ou. “Corre a l’Spar, Adela, a veure si encara és obert i em portes un paquet de fideus”. Corria sola sota el sol de migdia, carrer avall, ensumant olors d’escalivada, d’arròs amb conill o d’excrement de vaca lletera i sentint dringar els coberts enmig de murmuris arrossegats. L’Adela hauria volgut entrar un moment en aquells menjadors foscos de les cases de poble, veure-hi la taula parada, aixecar la tapa de les cassoles, notar el tacte de les engrunes de pa a les tovalles, respirar l’atmosfera de vides desconegudes i tornar a sortir al carrer.

“...se retiran del fuego y se sirven en la cazuela.”

Fumejaven dins la cassola i la gana dels quatre germans s’excitava amb el vapor que s’estenia, infinit, per sobre de la taula, fins a posar en una terrible evidència la buidor dels plats. La mare, amb els moviments ràpids i concisos d’una garsa, omplia els plats a vessar, i satisfeta, observava menjar els seus petits en silenci mentre tallava amples llesques de pa rodó. L’Adela va tancar el llibre, es va aixecar de la gespa i va enfilar cap a la cuina.

*Actualment substitueixo el cap de costella per seitan i queda igualment deliciós.

dddd

(Dedicada a la meva mare)