dissabte 1 de març de 2008

Crema de bolets amb pinyons i herbes de bosc

    El bosc a la cuina, el bosc a la taula, el bosc al plat, el bosc als narius, al bosc a la boca...


  • 200 g de gírgoles fresques
  • 1 ceba grossa o un porro gros
  • 10 g de ceps o de moixernons secs
  • 10 g de cama-grocs o de cama-secs (també secs)
  • 100 cc de llet o, millor encara, de llet de civada
  • un grapat de pinyons
  • herbes de bosc (farigola, romaní, orenga...)
  • sal
  • tamari
  1. Una hora abans poseu els bolets en remull dins d'un bol. Peleu i talleu la ceba a llunes o el porro en anelles. Poseu una mica d'oli en una cassola i afegiu la ceba o el porro.
  2. Al cap de tres o quatre minuts afegiu les gírgoles tallades en trossos grossos. Espereu a que deixin anar l'aigua.
  3. Recolliu l'aigua dels bolets colats que estaven en remull i afegiu-ne dos cullerots a la cassola. Agafeu-ne la meitat i afegiu-los també a la cassola. Deixeu coure uns deu minuts.
  4. Talleu la resta en trossets petits i passeu-los per la paella amb una mica d'oli i de sal, els pinyons i, cap al final de la cocció, les herbes. De sobte, a la cuina se sentirà una extraordinària aroma de bosc!!
  5. Quan els bolets siguin cuits passeu el contingut de la cassola per la batedora amb la llet (a mi m'agrada més amb llet de civada).
  6. Serviu la sopa i poseu-hi els bolets i els pinyons de la paella per sobre. I per finalitzar, un rajolí de tamari.

9 comentaris:

nimue ha dit...

buf! amb el que m'agraden a mi tots els bolets del món! nyam!

Violette ha dit...

Doncs au, Nimue! Cap als fogons!!!
T'asseguro que és una sopa digna d'un restaurant de 5 forquilles.

Petonets.

Joan deu Peiroton ha dit...

Ah! La famosa crema de bolets amb pinyons i herbes de bosc !!! Vaig llegir que els pinyons eren afrodisíacs. Tot és una questió de dosi, suposo...Encara que si has d'engolir-te'n un tonell per sentir-ne l'efecte desitjat, tinc alguns dubtes...En fí, allò que ens fa menester és només una bona crema de bolets, de totes maneres!!!

Violette ha dit...

Aquesta no té res d'afrodisíaca, Joan... Ara bé, els bolets i les herbes que hi van poden arribar a fer al·lucinar!!

fada ha dit...

Quina pinta!!! Tinc un parell de dubtes, però. Els bolets són tots secs? Fins i tot les gírgoles? I em pots dir que és el tamari? I també on es compra? Gràcies.

Violette ha dit...

Ei, Fada... tu per aquí!!! No,no, els bolets no són tots secs : les gírgoles no ho són. Ara mateix ho aclariré.
El "tamari" és salsa de soja (soja fermentada sense barrejar amb cap cereal, quan té algun cereal se'n diu "shoyu"). El tamari és més yang, més adequat per la tardor i l'hivern i contrarresta la humitat dels bolets que són més yin. El shoyu el prenem més a la primavera i a l'estiu. Són genials tan l'un com l'altre pels nutrients que aporten. Els trobes a botigues de productes naturals. En tens una a la rambla de Vilanova. Allà t'assessoraran molt bé de tot això.

Una abraçada!

fada ha dit...

Moltes gràcies pels aclariments, Violette. El dia que la faci ja t'explicaré com ha anat.

Mon ha dit...

ostres avui he descobert aquest blog. Encant i maravellat pel contingut.
Amb el teu permis et posso un enllaç al meu blog gastronomic

elisa ha dit...

la setmana que ve tinc convidats i la faré, té molt bona pinta...

Publica un comentari